Elogi de l'educació lenta

Aquest llibre està escrit per Joan Domènech Francesch, educador que va oferir la conferència inaugural del curs escolar 2011-2012 el passat mes d’octubre al Castell de Cornellà. Domènech va assenyalar que és evident que l’escola ha de respondre a les necessitats de la societat, encara que a vegades això pugui suposar contradiccions: “El temps a les escoles està fragmentat, compartimentat i accelerat; omplim de continguts però no tenim temps de reflexionar com els donem”. I va plantejar que hem de ser capaços de mirar el temps des d’un punt de vista diferent si volem començar

Està editat en català i en castellà per Grao Editorial, i també ha estat traduït a altres idiomes.

http://joandf.blogspot.com/

El Cazador de Rayos

Aquesta setmana us porto una lectura un pèl diferent a les anteriors… un còmic! Però no un còmic qualsevol; “El Cazador de Rayos” és un còmic del reconegut autor espanyol Kenny Ruiz que va triomfar a França, “país del còmic” per excel·lència. Relata un món en ruines, fosc i on la lluita per la supervivència es dóna dia rere dia entre els humans. Però quelcom s’amaga darrere de tot aquest lúgubre paratge, on el “Cazador de Rayos” intentarà tornar la llum i el benestar als seus estimats i a la humanitat en general. Kenny fa el guió, dibuixa i pinta en aquesta fantàstica obra. La història i les il·lustracions us deixaran més que meravellats.

Aquest llibre el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques de Cornellà (XBC).

Recomanació de Guille de las Heras, estudiant d’il·lustració i còmic, premi al millor autor local al 27è concurs de còmics “Ciutat de Cornellà”.

Cartes des de Sarajevo

El primer llibre del nostre veí Josep Nadal (Cartes des de Sarajevo) ens porta al conflicte dels Balcans, on la seva protagonista es troba amb un repte moral i humanitari que l’aboca a abandonar la seva vida acomodada a Espanya i a emprendre una aventura amb escasses probabilitats d’èxit.
La història ens arriba de la mà de la parella de la protagonista, que manté el seu compromís i l’estima malgrat l’absència de notícies, que li arriben amb comptagotes amb cartes sobre els progressos de la missió i la situació que va portar els Balcans a una guerra entre germans, que Europa no va aturar. La novel·la fa lloança de totes
les persones que col·laboren en causes humanitàries.

Aquest llibre el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques de Cornellà (XBC).

Recomanació de Josep Serrano,director de la Fundació per a l’atenció a persones dependents

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo

M'agradaria compartir amb vosaltres, ja que m'han ofert aquesta oportunitat, l'últim llibre que m'he llegit: "Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo", d'Albert Espinosa. L'acció ens situa en un futur proper, on un seguit d'esdeveniments porten en Marcos, el personatge principal, a haver de canviar de forma sobtada els seus plans més immediats.
La mort de la seva mare,una trucada de telèfon, una noia al mig de la plaça Santa Ana, i tot canvia... Novel·la fàcil de llegir, dinàmica i senzilla. Un llibre que, independentment del seu argument principal, i segons el meu parer, pretén fer un homenatge a la figura materna.

Aquest llibre el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques de Cornellà (XBC).

Recomanació  de Juan Narváez, hostaler local

De parte de la princesa muerta

Us vull recomanar una novel·la, “De part de la princesa morta” de Kenizé Mourad, que barreja l’amor, l’intriga, la història d’un país, el fi d’un grandiós imperi,
com es l’imperi Otomà, i l’aparició de Mustafà Kemal (Ataturk, pare de la Turquia moderna, pel bé o pel mal); un viatge que comença a Istambul, passa pel Líban, l’Índia i França; sempre agafats de la mà d’una princesa otomana. Una novel·la aconsellable si és que heu de viatjar a Turquia o bé ja hi heu anat.

Aquest llibre el podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques de Cornellà (XBC).

Margarida Grancelli és veina de Cornellà

Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)

Els curadors d´aquest llibre han recuperat dels arxius de l´Estat els informes dels censors del règim franquista sobre algunes de les millors obres de la literatura catalana. De fet, com veiem al llibre, la redacció d´informes no va acabar amb el règim, i es va perllongar fins el 1980.

Pot un llibre amb aquesta temàtica (quan encara avui les ferides del passat no estan curades: que els ho preguntin als nostres pares i avis) ser divertit? Veient el viacrucis que van haver de passar llibres com Incerta Glòria abans de poder ser publicats, la resposta seria No. Llegint alguns informes, però, no es pot evitar el somriure. Al cap i a la fi el millor antídot contra l´estupidesa és deixar-la al descobert.

Pep Bru, llibreria Abacus

Allò que vaig estimar

Siri Hustvedt 
Gènere: Narrativa 
440 pàgines.
PVP: 24 euros

Si us agraden les històries que parlen de Nova York, aleshores us agradarà aquesta història que comença als anys setanta al bohemi barri del SoHo i descriu les vides d’un artista i un historiador d’art. L’amistat és el puntal que ajudarà als dos protagonistes, i les seves famílies, a créixer, seguir creant i superar tots els contratemps. L’autora és tan detallista que tindreu la sensació d’haver visitat els carrers i les galeries d’art que surten a la seva història.

Mireia Navarro és directora de Ràdio Cornellà

Señora de rojo sobre fondo gris

Señora de rojo sobre fondo gris, de Miguel Delibes. Está narrado en forma de monólogo. En él, un padre le relata a su hija los momentos vividos durante la enfermedad y posterior muerte de la madre de la joven. Durante ese período la chica había estado encarcelada por motivos políticos. Arrastrado por el torrente de los recuerdos, aparecen momentos íntimos que conformaron la vida de la familia; anécdotas, descripciones que ayudan a comprender a los personajes, a acercarse a ellos, a identificarse con lo que sienten y piensan ante la amenaza de la muerte.
Es un libro que emociona desde la primera página, que atrapa, escrito de forma concisa, sobria y contundente. Es una pequeña joya que no se puede dejar de leer.

Ricardo Alcántara es escritor infantil y juvenil

Invisible

Paul Auster 
Gènere: Narrativa 
264 pàgines.
PVP: 18 euros

Recomanar un llibre de Paul Auster és gratificant, sobretot si ens agrada la seva obra. Els seus lectors habituals hi retrobaran aquella manera de fer tan seva en què la història l’escriu més d’un narrador. No és el primer cop que parla de sexe, però si d’una forma tan explícita. Toca també, un tema tan tabú com és l’incest. La història d’‘Invisible’ la configuren tres parts no molt definides com a tals, sinó que te n’adones així que vas passant d’una a l’altre, i cada cop t’atrau més fins que l’última es converteix en una espiral que et xucla fins acabar la seva lectura gairebé sense respirar. És una recerca del propi jo i de la veritat sobre uns fets en el transcurs de quatre dècades.

Ricard Vaccaro és artista plàstic.

Doctor Pasavento

La meva recomanació literària: “Doctor Pasavento” de Enrique Vila-Matas, llibre que vaig llegir fa uns quatre anys i em va obrir el cap “literalment”, i també la percepció que jo tenia sobre l’escriptura. Hi ha llibres que serveixen per fer-nos passar l’estona i fer anar els ulls gimnàsticament damunt les planes, i n’hi ha d’altres que ens permeten introduir-nos dins d’altres dimensions del coneixement. “Doctor Pasavento” és literatura que incita a la literatura, és metaliteratura, i si allò escrit dins la narració esdevé normalment una ficció, en el cas d’aquest llibre la ficció es fa realitat, i l’absurd esdevé un nou sentit comú, un punt de referència de la nostra ineludible desaparició.

Jordi Rocosa és artista portàtil.

Olor de colònia

La meva mare i la meva àvia van treballar al Vapor de Rubí, tenint cura de dotze telers. El meu oncle
vivia dins d’una fàbrica tèxtil, on tenia el càrrec de majordom i a qui jo visitava sovint, despertant-me al so de la sirena a les sis del matí. Amb aquest passat familiar la novel·la ‘Olor de colònia’, de Sílvia Alcàntara, em va submergir en els records i relats de la meva infantesa. L’inici del relat, un incendi, i el desenllaç, són verídics. Potser fins i tot algunes de les històries que tenen lloc també ho són. Els records lligats a aquest passat industrial del món tèxtil, són comuns a un munt de gent, la destresa de l’autora en confegir-ne una novel·la ben escrita, fa que un cop comences a llegir ja no puguis aturar-te.

Maria Rosa Casanovas és Coordinadora de la Universitat de la Gent Gran.

En lloc segur

Per què “En lloc segur” de Wallace Stegner m’ha impactat de manera tan intensa? És un relat magistral sobre l’amistat entre dues parelles joves que, amb el cor obert de bat a bat, construeixen una amistat definitiva. Les vides paral·leles de dos professors universitaris i les de les seves dones es trenen i s’entrelliguen: il·lusions, somnis, projectes compartits, viscuts amb una felicitat total i generosa, contrasten amb profundes decepcions, relacions complexes i amb allò que la vida els pren i els nega. Amb una prosa brillant, Stegner construeix un relat d’intensitat creixent, dolorós i cruel, per arribar a l’inici de la història, el retrobament per una mort anunciada. Colpidor, aquest cant a l’amistat i a l’amor.

Emi Turull Pibernat - Directora del Museu Agbar de les Aigües.

Guerra Mundial Z

¿Qué pasaría si el día menos pensado, estallara una guerra cerca de tu casa? ¿Y si esta guerra no fuera entre países, si no entre vivos y “muertos”? Pues ese es el apasionante hilo conductor del último libro que he leído de Max Brooks: “Guerra Mundial Z”.

Narrado como sí de un informe oficial se tratase, nos traslada a un ambiente de posguerra, dónde se intenta encontrar una explicación al origen de los zombis y de todo lo que ocurrió, desde la primera infección. “Guerra Mundial Z”, nos sumerge en una crítica inteligente, dónde cada testimonio te muestra las diferentes caras del antes, del durante y del después de un conflicto armado y que sin duda, encontraremos las similitudes con la sociedad actual.

David Díaz - Escriptor novell i encarregat del “Conte Jove”.

El Sello Medici

“El Sello Medici” de Theresa Breslin. Novela de documentación histórica mezclada con géneros de aventura e intriga. De prosa ligera y fresca, nos adentra en la Italia del Renacimiento, de las ciudades estado y del poder de los Borgia. La novela relata la historia de Matteo que cuando está a punto de ser asesinado, es salvado por el grupo de trabajo de Leonardo Da Vinci. A través de los ojos del joven Matteo descubriremos la figura del maestro Leonardo Da Vinci. En la obra se aborda un enigma de Leonardo que más debates ha creado: la creación y abandono del fresco “La batalla de Anghiari”, uno de los retratos más importantes de la pintura occidental. Si eres amante de la obra de Leonardo Da Vinci, es innegociable su obligada lectura.

Alex García es miembro de la Secretaría Técnica del FC Barcelona 

Delicioso suicidio en grupo

Recientemente he leído “Delicioso suicidio en grupo” de un autor finlandés, Arto Paasilinna. Nunca había leído nada de él y me pareció singular. Está escrito con un gran sentido del humor, y hace una graciosa y tierna reflexión sobre el carácter finés a partir de un grupo de personas que deciden suicidarse juntas.

A pesar de que podría ser un tema descarnadamente ácido en otras manos, aquí, curiosamente, está lleno de optimismo y segundas oportunidades. Como destellos aparecen pequeñísimas historias marginales en las que el autor nos ofrece toda una visión de su pensamiento, prácticamente, sin que nos demos cuenta.

Evaristo Benítez es Artista plástico.

Els racons de la memòria

“Escriure és viure”, afirma la Isabel–Clara Simó a la plana 140 del llibre “Els racons de la memòria” (Edicions 62, febrer 2009). Escriu el que ha viscut i em sembla que viu allò que escriu. Quatre capítols però només tres amb el nom de ciutats, on s’ha aturat en qualsevol del seus racons. El tercer capítol entra de ple en la geografi a del dolor més íntim. Des del racó on ens acomodem per llegir veurem a aquesta escriptora, periodista i doctora en Filologia Romànica, arribant amb 24 anys al seu primer destí com a professora d’institut. Llegireu sobre el pas dels llocs i de les persones: Dalí i la cinta de Möbius, els guions de “La Granja” (en feu memòria?), el primer rotllet de cel·lo. Clara memòria, les paraules escombren els racons..

Francesc Xavier Simarro Montané és professor i escriptor 

Els homes que no estimaven les dones

En les 625 pàgines d’“Els homes que no estimaven les dones” (editorial Columna) l’autor Stieg Larsson construeix una trama molt interessant alhora que ens revela alguns aspectes foscos de la societat sueca com el de les agressions sexuals a les dones. Un periodista ha d’investigar la desaparició, que va succeir 40 anys enrere, d’una noia, l’oncle de la qual és el cap d’una antiga família industrial de Suècia.

El periodista compta amb l’ajuda d’una jove –personatge realment fascinant–, en la investigació pel passat obscur de la família. Si bé la primera part, en la qual descriu el clan familiar, pot resultar una mica pesada, a mida que avança la novel·la va creixent en l’interès i el ritme per acabar de forma sorprenent i lligant tots els fils de la trama. Us la recomano. Jo l’he gaudit molt.

Toni Morales és director de l'IES-SEP Esteve Terrades.

La Saga/fuga de J.B.

Un poble, o la rivalitat entre dos pobles, les 'lampreas' (un peix de riu) i les empanades que amb aquest peix s'elaboren, una taula de tertúlia com la que hi ha en tants pobles... amb aquests pocs elements, que fins i tot podrien semblar anodins, Torrent Ballester crea una novel·la meravellosa (La Saga/fuga de J.B.), amb una força narrativa poc comuna a aquest costat de l'Atlàntic, amb un univers únic i propi, ric, ple de matisos, amb històries que s'entrecreuen, personatges singulars, llegendes, mites que de vegades semblen certs i altres, mentides podrides i per sobre de tots, abastant-lo tot, la increïble saga/fuga dels J.B., personatges seculars que apareixen de tant en tant en la història per a redimir-nos, per a salvar-nos a tots.

Pep Ruiz és membre de l'entitat cultural La Farga

Atrapada al mirall

Gemma Lienas Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Gènere: Novel·la
224  pàgines.
PVP:  17,00  euros

Del llibre que us recomano, Atrapada al mirall, de Gemma Lienas, m'ha impactat la profunditat amb que l'autora tracta el tema de la violència de gènere, així com la gran semblança que aconsegueix amb la descripció de situacions que conec personalment. L'autora ens demostra que sovint la violència està basada en les idees, la humanitat l'ha utilitzada per dominar a qui creu diferent i per tant, inferior, des de l'esclavitud als camps de concentració nazis.

Ariana Ruiz 

Cartas desde la ausencia

Emma Riverola
Colección: Biblioteca Breve
Género: Novela
288  páginas.
PVP:  18,50  euros
   
Las cartas cruzadas de una decena de personajes reconstruyen la memoria de una familia rota por la guerra civil en un mosaico de historias de derrota y de superación, de ideales y de traición, de entrega y de ausencias: noticias de su marido en el frente, la denuncia de un vecino o el envío de los pequeños a la URSS.

Y, como telón de fondo, el tortuoso camino de España hacia la democracia. Pinceladas de realidad cotidiana iluminan esta sugerente novela sobre la guerra fratricida y sus consecuencias, y ofrecen la única visión posible alejada de cualquier maniqueísmo, la de una familia a lo largo de setenta años. El lector la completará con sus propios recuerdos, con su dolor, su alegría y sus emociones.

Emma Riverola elabora con asombrosa eficacia el retrato de una época esencial para España y le da color con detalles rigurosamente documentados. Página tras página, nos adentramos en la intimidad de los personajes y nos convertimos en sus cómplices. El logro de esta voz confidencial sitúa a su autora entre los más personales narradores de nuestro panorama.

La botiga dels suïcides

Us recomano la lectura de La botiga dels suïcides, de Jean Teulé. En un futur on la gent ha perdut la il·lusió, el més rentable és obrir una botiga d’articles per a suïcides. I a això es dedica amb èxit la família Tuvache, fins que el seu fill petit, l’Alan, comença a encomanar optimisme i ganes de viure als clients per a desesperació dels seus pares, que veuen com l’ovella alegre de la família amenaça la continuïtat del negoci.

Una novel·la excel·lent i fresca, amb un punt d’humor àcid i surrealista, a mig camí entre Boris Vian i els Monty Python. Em va agradar tant que em van entrar ganes d’obrir una botiga per a suïcides a mi també, només per irradiar el mateix missatge positiu. Encisadorament terapèutica. No necessita recepta.

Jordi Cienfuegos és poeta.